• Antropología Audiovisual, Universitat de Barcelona (España)

    Biblioburro. El recorrido como resistencia

    04.03.09 | Permalink | Comment?

    Get the latest Flash Player to see this player.

    Diana Arias (2007 – 24 min. – Colombia – España)
    Universitat de Barcelona. Departament d’Antropologia Cultural i Història d’Amèrica i Àfrica.
    Acción Visual
    Contraplano – LAD

    En las zonas rurales del sur del departamento del Magdalena (norte de Colombia) cada vaca disfruta de más de 60 m2 para pastar. Grandes extensiones de tierra permanecen resguardadas por alambradas y otros métodos de defensa y apropiación –a la vez soterrados y de dominio público– cuya cercanía con los vestigios de la presencia guerrillera de la parte del Magdalena Medio «obligan» al Estado a imponer la presencia de la fuerza militar que patrulla caminos y carreteras.

    En medio de esta densidad de fuerzas, muchos campesinos de la zona viven en pequeños caseríos o en casas aisladas, sin agua potable, con pocas escuelas y a merced de la sabiduría popular para proteger su vida, su salud y el derecho a la alfabetización. Abandonados por el Estado e ignorados por el resto del país.

    Luis Humberto Soriano es un líder del corregimiento de la Gloria, que mantiene y pierde su trabajo al ritmo de los nombramientos de profesores de las escuelas públicas primarias de la región. Maestro de formación, un día decidió apostar por llevar el mundo a lomos de burro utilizando los libros, a veces sobre los suyos, Alfa y Beto, o los que consigue prestados en aquellos lugares distantes a los que consigue llegar haciendo autostop con amigos o desconocidos. Desde entonces recorre pueblos, veredas, caseríos, valles y montes de la región. Su trasiego empezó como una iniciativa para ayudar a sus alumnos a hacer los deberes escolares. Pero los hallazgos del camino le han convertido en el «docto», alguien que cuenta cuentos, recomienda literatura, asesora maestros, realiza mediaciones entre distintas fuerzas o se consulta como si fuera un médico.

    Dentro de la investigación de lo audiovisual como herramienta de exploración etnográfica, la cámara aquí es una especie de testigo que se sumerge en el trasiego del profesor Soriano y en los oasis que genera a través de los libros, espacios lúdicos efímeros y móviles que transportan a los lectores más allá de una realidad marcada por el miedo y el silencio: un espacio lúdico para reir, soñar y aprender…

    En la época en que se grabaron las imágenes, una biblioteca sedentaria en obra negra soportaba los ventarrones, el calor, la humedad y los inmensos goterones en la época lluviosa, esperando que las autoridades locales cumplieran lo acordado con la empresa privada que la construyó. Acción Visual realizó un blog que explica el proyecto del profesor Soriano y colgó imágenes, cuyas visitas se dispararon a raíz de un reportaje en el New York Times sobre Soriano, impulsado por la producción de un largo documental en 35 mm del director colombiano Carlos Rendón Zipagauta. Gracias a ese otro recorrido, las imágenes de esta investigación han sido consultadas en la red y algunos de los visitantes se han puesto en contacto con Soriano para aportar recursos. Gracias a este impacto mediático, las autoridades locales finalmente dotaron la biblioteca de puertas ventanas y techo. Y los recursos obtenidos a través del blog han sido utilizados en dotación.

    Share on Facebook

    Share and Enjoy:
    • Facebook
    • del.icio.us
    • Technorati
    • Meneame
    • Google Bookmarks
    • YahooMyWeb
    • BarraPunto
    • NewsVine
    • Digg
    • Reddit
    • TwitThis
    • Wikio
    • Live
    • email

  • Antropología Audiovisual, Documental, Historia, Universitat de Barcelona (España)

    Can Masdeu

    05.15.08 | Permalink | Comment?

    Get the latest Flash Player to see this player.

    Jorgelina Barrera (2007 – 72 min. – España)
    Universitat de Barcelona. Departament d’Antropologia Cultural i Història d’Amèrica i Àfrica.

    Las huellas del pasado y el abandono, gradualmente se funden en espacios con otras huellas que representan el paso del tiempo recuperado, la búsqueda de sentido de la vida en comunidad y la de la tierra como puente para las relaciones humanas.

    Después de cincuenta años de abandono, en diciembre de 2001, la antigua masia de Can Masdeu, es okupada y rehabilitada como vivienda y centro social rurbano.

    La cotidianeidad de sus veinticuatro okupantes transcurre paralelamente con la de los vecinos del barrio, compartiendo el cultivo de la tierra y la defensa de uno de los últimos valles no urbanizados de la ladera barcelonina del Parc de Collserola.

    Share on Facebook

    Share and Enjoy:
    • Facebook
    • del.icio.us
    • Technorati
    • Meneame
    • Google Bookmarks
    • YahooMyWeb
    • BarraPunto
    • NewsVine
    • Digg
    • Reddit
    • TwitThis
    • Wikio
    • Live
    • email

  • Akademie für Bildende Künste - Universität (Alemania), Antropología Audiovisual, Universidad de los Andes (Colombia), Universitat de Barcelona (España)

    Los sonidos invisibles

    02.18.08 | Permalink | 2 Comments

    Get the latest Flash Player to see this player.


    Ana María Arango. Gregor Vanerian – anitaarango78@yahoo.es

    (2007 – 37 min. – Colombia – Alemania)

    Asociación para las Investigaciones Culturales del Chocó (ASINCH)
    Instituto de Investigaciones Ambientales del Pacífico (IIAP)
    Akademie für Bildende Künste Johannes Gutenberg – Universität Mainz
    Universitat de Barcelona

    Los sonidos invisibles expone la vida musical y las fiestas patronales del Chocó -una de las regiones más pobres y estigmatizadas de Colombia-. Más allá de visualizar los problemas ya conocidos de esta región: la guerra, la “miseria” y la explotación, este documental nos cuenta las sutiles formas de dominación y resistencia por medio de la música, donde la canción se convierte en espejo de la cultura.

    Octavio Panesso (músico, compositor e ideólogo) protagoniza este cortometraje; sus vivencias y las de sus compañeros nos llevan a comprender cómo las enseñanzas del Padre Isaac Rodríguez de las misiones claretianas españolas, fueron utilizadas por los músicos como herramientas para reivindicar y fortalecer unas formas de ser negro y de ser chocoano por medio de la fiesta, la música popular y las letras de las canciones.

    Los Sonidos Invisibles
    http://lossonidosinvisibles.blogspot.com

    ARANGO, Ana María (2005). Lugares y territorios en la enseñanza musical de Quibdó, Chocó1.Homo habitus, Publicación electrónica. Edición nº 4 “Lo Afro”, Abril de 2007
    http://www.etniasdecolombia.org/pdf/lugares_y_territorios.pdf

    Músicos del Chocó
    http://musicosdelchoco.blogspot.com

    Asociación para las Investigaciones Culturales del Chocó (ASINCH)
    http://www.iiap.org.co/

    Share on Facebook

    Share and Enjoy:
    • Facebook
    • del.icio.us
    • Technorati
    • Meneame
    • Google Bookmarks
    • YahooMyWeb
    • BarraPunto
    • NewsVine
    • Digg
    • Reddit
    • TwitThis
    • Wikio
    • Live
    • email

  • Antropología Audiovisual, Universitat de Barcelona (España)

    La lletera

    05.20.07 | Permalink | Comment?

    Get the latest Flash Player to see this player.

    Clara Robledo. Lúz Caraza
    (2006 – 23 min. – Catalunya)

    Departament d’Antropologia Cultural i Història d’Amèrica i Àfrica.
    Universitat de Barcelona

    La Lletera (La lechera) es el nombre con el que se ha reconocido, desde hace muchos años el único servicio de transporte público que permite la conexión entre los pueblos de L’Alt Urgell (Vall de la Vansa i Tuixent) i su capital comarcal, La Seu d’Urgell.

    Este video es la crónica de un dia de recorrido en aquella furgoneta (la lletera), durante el cual se ira retrantando la situación de aislamiento actual en la que se encuentran los vecinos que aún habitan los pueblos de esta comarca.

    Share on Facebook

    Share and Enjoy:
    • Facebook
    • del.icio.us
    • Technorati
    • Meneame
    • Google Bookmarks
    • YahooMyWeb
    • BarraPunto
    • NewsVine
    • Digg
    • Reddit
    • TwitThis
    • Wikio
    • Live
    • email

  • Antropología Audiovisual, Universitat de Barcelona (España)

    Entre Objetos

    05.18.07 | Permalink | Comment?

    Get the latest Flash Player to see this player.

    Clara Robledo. Beatriz Gómez
    (2005 – 12 min. – Barcelona)

    Departament d’Antropologia Cultural i Historia d’Amèrica i d’Àfrica.
    Universitat de Barcelona

    Entre objetos es parte del resultado obtenido en doce meses de investigación i trabajo de campo en el El Mercat Fira de Bellcaire – Encants Vells de la ciudad de Barcelona. El objeto de estudio se define el mercado como un escenario en el que se registran rasgos que definen la dinámica social de una “comunidad”, la cual se reúne en dicho lugar en torno a una actividad concreta: la “comercialización” de objetos, en su gran porcentaje “de segunda mano”. Es uno de los mercados más antiguos de Europa, datando sus orígenes alrededor del Siglo XIV.

    Share on Facebook

    Share and Enjoy:
    • Facebook
    • del.icio.us
    • Technorati
    • Meneame
    • Google Bookmarks
    • YahooMyWeb
    • BarraPunto
    • NewsVine
    • Digg
    • Reddit
    • TwitThis
    • Wikio
    • Live
    • email

  • Antropología Audiovisual, Universitat de Barcelona (España)

    Benvinguts

    05.18.07 | Permalink | Comment?

    Get the latest Flash Player to see this player.

    Clara Robledo. John Sánchez
    (2006 – 16 min. – Catalunya)

    Departament d’Antropologia Cultural i Historia d’Amèrica i d’Àfrica.
    Universitat de Barcelona

    Retrato de un espacio urbano específico de la ciudad de Barcelona, durante el transcurrir del mes de agosto. Aspectos de la realidad cotidiana de un grupo de inmigrantes dedicados a la venta ambulante prohibida por la ley en dicha ciudad. Es el acercamiento a la condición fronteriza de “el sin papel”

    Share on Facebook

    Share and Enjoy:
    • Facebook
    • del.icio.us
    • Technorati
    • Meneame
    • Google Bookmarks
    • YahooMyWeb
    • BarraPunto
    • NewsVine
    • Digg
    • Reddit
    • TwitThis
    • Wikio
    • Live
    • email

  • Antropología Audiovisual, Universitat de Barcelona (España)

    Presos de la democracia

    04.28.07 | Permalink | Comment?

    Get the latest Flash Player to see this player.

    Basilis Chatzigabriel – ouajatis@gmail.com
    (2005 – 51 min. – España)

    Departament d’Antropologia Cultural i Historia d’Amèrica i d’Àfrica.
    Universitat de Barcelona

    El trayecto i la evolución del sistema penitenciario en el estado español a partir de los años de la transición. La democracia pretende transformar el pasado totalitario de la dictadura franquista en todos los aspectos así como el sistema penitenciario y su marco legal. En este contexto de cambios y habiendo concedido tres amnistías que aglutinan un número bastante elevado de presos, la democracia se enfrenta con una situación desbordada. Los presos y las presas se organizan para mejorar sus situación: las fugas, los motines, etc. son hechos que pasan a diario. Es cuando la democracia inventa la tortura blanca del aislamiento, que va mucho más allá de un castigo.

    Ésto comporta la construcción de nuevas macro-cárceles de alta seguridad y la aparición de los módulos F.I.E.S. (Ficheros Internos de Especial Seguimiento). La nueva política penitenciaria apuesta no tanto por la represión física (que siempre esta presente) sino por la represión psíquica y la despersonalización: el aislamiento de los llamados presos más “peligrosos” del resto de la población reclusa y de su propio entorno familiar, amistoso y social.

    Enlaces sobre los F.I.E.S.:
    F.I.E.S.: El aislamiento como método de exterminio
    En memoria de Xosé Tarrio
    Régimen F.I.E.S.
    F.I.E.S. Diccionario de Derecho Penitenciario. Universidad Complutense de Madrid

    Share on Facebook

    Share and Enjoy:
    • Facebook
    • del.icio.us
    • Technorati
    • Meneame
    • Google Bookmarks
    • YahooMyWeb
    • BarraPunto
    • NewsVine
    • Digg
    • Reddit
    • TwitThis
    • Wikio
    • Live
    • email

  • Historia, Universitat de Barcelona (España)

    La guerra civil española vista por los anarquistas

    11.17.06 | Permalink | Comment?


    Antoni Rigol. Jordi Sebastian
    (1983 – 20 min. – España)

    Centre d’Investigacions Film-Història
    Departament d’Història Contemporania
    Universitat de Barcelona

    Analisis del documental “¿Por qué perdimos la guerra?”, dirigido por Diego Santillán y Luis Galindo en 1978.

    Share on Facebook

    Share and Enjoy:
    • Facebook
    • del.icio.us
    • Technorati
    • Meneame
    • Google Bookmarks
    • YahooMyWeb
    • BarraPunto
    • NewsVine
    • Digg
    • Reddit
    • TwitThis
    • Wikio
    • Live
    • email

  • Antropología Audiovisual, Universitat de Barcelona (España)

    Quina república? Quina independència? Quina casa?

    10.13.06 | Permalink | Comment?

    Get the latest Flash Player to see this player.

    Isidor Fernàndez
    (2006 – 30 min. – Catalunya)

    Archivo Antropología Visual y Media
    Universitat de Barcelona

    L’Ariadna Pi ha fet dotze anys i ha organitzat una festa de pijames a Ikea, una botiga que té de tot-de tot: llits, sofàs, lavabos, cuines i moltíssimes altres coses, la majoria, per cert, absolutament inútils, encarnant immillorablement el sistema de consum que patim, que et ven tirat el que no necessites i a preus prohibitius allò que més falta et fa. Ho ha fet perquè tenia interès en resoldre a quina república, a quina independència i a quina casa es refereix la seva publicitat. D’altra banda, va pensar que el dia ideal era un divendres 13, més que res perquè el que passa al seu voltant cada cop recorda més una pel·lícula de terror o un malson.

    Com sabeu, l’Ariadna ha viscut abans d’ara. Era molt petita que va migrar del camp català a Sant Martí de Provençals, amb el proletariat; va ser gitana de soca-rel, indígena entre indígenes a la muntanya de Montjuïc al XIX; va ser portera a l’Eixample i també va arribar des de Múrcia amb els pares, que havien acudit a Barcelona per treballar a l’Exposició i les obres del Metro als anys vint. Havia anat a parar a una d’aquelles modestíssimes cases barates que encara hi ha al Bon Pastor. L’Ariadna havia estat una dona vinguda d’Andalusia, Extremadura, Galícia o Castella a mitjan anys 50 i se l’havia vist treballar amb les seves mans, aplegant xapes d’uralita i quatre totxos per fer-se una barraca al Carmel. En un altre dels seus avatars, l’Ariadna havia nascut a un d’aquells blocs de pisos que van aixecar corrents i de pressa i sense equipaments a prop de la desembocadura del Besòs. Les cases barates, les xaboles, els polígons d’habitatges…, tot allò eren solucions infames al problema de la vivenda, però d’alguna manera eren solucions.

    Ara, si l’Ariadna fos una jove, una immigrant o una dona sense recursos no tindria al seu abast cap d’aquelles alternatives. Tot i que miserablement, les altres Ariadnes van tenir el que ella avui no tindria: dret a tenir una certa vida privada, intimitat, aixopluc físic i moral, lloc per a la higiene, el descans, el lleure, la sexualitat, la cuina: en una paraula, dret a tenir allò que s’anomena una llar. És per això que l’Ariadna havia decidit rebre els ministres d’habitatge que s’havien de trobar a la nostra ciutat, una reunió com sabeu suspesa per la por infinita que els feia que s’hi produïssin allò que ells en diuen “aldarulls”, sinó que en plena campanya electoral –és a dir, de la seva orgia de mentides– es parlés alt i clar de problemes que afecten greument les persones, com el de l’habitatge.

    Ha estat una festa magnífica. Ens hem divertit i hem estat una estona fins i tot feliços, sense permís. Però és una pena que finalment no hagin acudit tots aquells ministres que l’Ariadna havia convidat a la seva guerra de coixins. A ella li hagués agradat infinitament retreure’ls a la cara la seva inoperància total amb vista a garantir el que proclamen que és una necessitat i un dret bàsics, però que ha acabat esdevenint una indústria i un negoci acles mans d’especuladors no del sòl, sinó d’una vida privada cada cop més privada de ser vida.

    Share on Facebook

    Share and Enjoy:
    • Facebook
    • del.icio.us
    • Technorati
    • Meneame
    • Google Bookmarks
    • YahooMyWeb
    • BarraPunto
    • NewsVine
    • Digg
    • Reddit
    • TwitThis
    • Wikio
    • Live
    • email

  • Antropología Audiovisual, Universitat de Barcelona (España)

    Homenatge als lluitadors del 19 de juliol de 1936

    07.19.06 | Permalink | Comment?

    Get the latest Flash Player to see this player.


    Isidor Fernández
    (2006 – 30 min. – Catalunya)

    Archivo Antropología Audiovisual y Media
    Universitat de Barcelona

    Ariadna Pi va voler recordar, el 19 de juliol, que just ara fa setanta anys els carrers de Barcelona van ser al mateix temps testimonis i actors d’un drama extraordinari. Diverses columnes de soldats i falangistes armats que havien sortit de les casernes que rodegen la ciutat –no per protegir-la, sinó per dominar-la– intenta-ren desembocar al centre urbà per fer triomfar un cop d’Estat feixista. Una multitud els ho va impedir, barrant-los el pas i conver-tint cada cantonada, cada balcó, cada polleguera, cada boca de metro, en un parany mortal. Milers d’homes i dones, la majoria ar-mats sols de la seva passió, els van fer front i els van vèncer. Centenars van morir en la batalla, molts d’ells a la plaça de Catalun-ya.

    En els darrers trenta anys cap institució pública ha volgut homenatjar-los i reconèixer el sentit del seu combat. Cap ofrena, cap discurs, cap placa commemorativa, cap monument, cap menció als llibres de text escolars… Com si no haguessin existit mai, com si no fos cert que la classe treballadora barcelonina va donar al món aleshores una lliçó inesborrable d’heroisme i grandiositat. I no, com diuen, per defensar la democràcia o la República, sinó per transfor-mar la vida de soca-rel.

    Els herois de 1714 mereixen ser honorats oficialment, però cal oblidar els de 1936. Cap novetat, d’altra banda. Penseu com s’ha profanat amb la gran martingala del Fòrum la memòria dels milers d’afusellats fins el 1952 al Camp de la Bota, mentre al Castell de Montjuïc, on altres milers van ser torturats i executats al llarg de dècades, podem gaudir aquests dies de magnífiques sessions de ci-nema a la fresca. I aviat el que fou i encara és la presó Model serà un relluent centre comercial. I d’això en diuen “recuperació de la memòria històrica”. Quina vergonya i quin insult!

    No és just! No s’ho mereix tota aquella gent que va saber ser –ella sí– l’autèntic cor de la ciutat, i el seu ventre i la seva muscula-tura. I per això Ariadna Pi –que hi era i que potser va tornar a morir aquell dia– vol evocar i invocar la seva memòria i recordar a la ciutat que, esdevinguda un cop més capital mundial de les barricades, va ser capaç de lluitar –furiosa, amb amor i ràbia– per defensar la filla que portava a les entranyes: la Revolució.

    Ariadna Pi i una colla d’amics i amigues va voler retre home-natge a la plaça de Catalunya -un 19 de juliol set dècades després- a aquells homes i aquelles dones. I ho va fer amb una simple rosa roja i fent que fos el mateix indret –aquella plaça que els va veure lluitar i morir– el que clamés per tots nosaltres.

    Share on Facebook

    Share and Enjoy:
    • Facebook
    • del.icio.us
    • Technorati
    • Meneame
    • Google Bookmarks
    • YahooMyWeb
    • BarraPunto
    • NewsVine
    • Digg
    • Reddit
    • TwitThis
    • Wikio
    • Live
    • email

  • Historia, Universitat de Barcelona (España)

    Magí Murià. Un pioner diletant

    06.06.06 | Permalink | Comment?

    Get the latest Flash Player to see this player.


    Eli Bartra – John Mraz
    (1993 – 34 min. – Catalunya)

    Magí Murià va ser uns del pioners del cinema català i fundador de la productora de cinema Barcinógrafo.

    Recerca
    Eli Bartra. Llorenç Esteve

    Agraiments
    Ministerio de Educación y Ciencia. Jaume Cañameras. Josep Maria Caparrós Lera. Anna Murià. Miquel Porter i Moix. Joaquim Romagera

    Arxius públics
    Arxiu Històric de la Ciutat. Barcelona. Casa de l’Ardiaca
    Filmoteca de Barcelona
    Filmoteca de València
    Filmoteca de Madrid
    Biblioteca de Catalunya

    Arxius privats
    Anna Murià.
    Jaume Cañameras.
    Josep Maria Murià

    Pel·licules
    1916. La reina joven. Espanya. Direcció: Magí Murià. Barcinografo. Llargmetratge, muda, b/n, 35 mm
    Producció: Armando Palenzuela. Televisió de Terrassa
    Edició: Francesc Morera
    Ayu. càmera: Andreu Font
    Música: Josep Maria Batista

    Bibliografia
    BARTRA, E.; ESTEVE.L., “La I Guerra Mundial y el auge del Cine Catalán: un estudio de Barcinógrafo y de Magí Murià”, Film Historia, Vol.IV, núm.2, 1994, pp. 187-196
    ROMAGUERA, J., “Magí Murià, periodista i cineasta. Memories exiliat 1939/1948, L’Arc de Bera, Barcelona, 2002

    Enllaços
    El estudis de rodatge cinematogràfics a Catalunya
    Anna Murià. La literatura com a vici moral (entrevista de Mercè Ibar)

    Share on Facebook

    Share and Enjoy:
    • Facebook
    • del.icio.us
    • Technorati
    • Meneame
    • Google Bookmarks
    • YahooMyWeb
    • BarraPunto
    • NewsVine
    • Digg
    • Reddit
    • TwitThis
    • Wikio
    • Live
    • email

  • Historia, Universitat de Barcelona (España)

    Rafael Gil. Murió hace 15 años (1954): An Anti-comunist Spanish Film

    06.02.06 | Permalink | Comment?

    Get the latest Flash Player to see this player.


    Narcís Aguiló – Joan Jacon
    (1983 – 11 min. – Catalunya)

    Centre d’Investigacions Film-Història (UB)
    Departament d’Història Contemporania
    Universitat de Barcelona

    En 1937, cinco mil niños españoles salen del puerto de Bilbao con destino a la Unión Soviética. Es una fómula de salvamento, provocado por la Guerra Civil. Uno de estos niños, Diego Acuña, adiestrado durante años es enviado a España para descubrir el sistema de desmantelamiento de la red comunista que está llevando a cabo con éxito un general llamado Acuña, padre de Diego.

    Share on Facebook

    Share and Enjoy:
    • Facebook
    • del.icio.us
    • Technorati
    • Meneame
    • Google Bookmarks
    • YahooMyWeb
    • BarraPunto
    • NewsVine
    • Digg
    • Reddit
    • TwitThis
    • Wikio
    • Live
    • email

  • Historia, Universitat de Barcelona (España)

    The spanish cinema during the Franco Regime. 1939-1975

    05.27.06 | Permalink | Comment?

    Get the latest Flash Player to see this player.


    Dr. Josep M. Caparrós Lera – Llorenç Esteve
    (1983 – 45 min. – Catalunya)

    Centre d’Investigacions Film-Història (UB)
    Departament d’Història Contemporania
    Universitat de Barcelona

    Ficha tècnica
    Muntatge: Franc D. González
    Narrador: Arturo Lousa

    Berlanga’s Bienvenido Mr. Marshall (1952) and Calabuch (1955): A Historical Approach
    Two Mediterranean Films: Welcome Mr. Marshall (1952) and Calabuch (1956)

    Share on Facebook

    Share and Enjoy:
    • Facebook
    • del.icio.us
    • Technorati
    • Meneame
    • Google Bookmarks
    • YahooMyWeb
    • BarraPunto
    • NewsVine
    • Digg
    • Reddit
    • TwitThis
    • Wikio
    • Live
    • email

  • Historia, Universitat de Barcelona (España)

    The isolated Spain of Franco: Roman’s. Los últimos de Filipinas (1945)

    05.25.06 | Permalink | Comment?

    Get the latest Flash Player to see this player.


    Antoni Rigol – Jordi Sebastian
    (1983 – 45 min. – España)

    Centre d’Investigacions Film-Història (UB)
    Departament d’Història Contemporania
    Universitat de Barcelona

    Ficha técnica
    Montaje: Franc D. González
    Agradecimientos: Manuel Murillo

    Share on Facebook

    Share and Enjoy:
    • Facebook
    • del.icio.us
    • Technorati
    • Meneame
    • Google Bookmarks
    • YahooMyWeb
    • BarraPunto
    • NewsVine
    • Digg
    • Reddit
    • TwitThis
    • Wikio
    • Live
    • email

  • Historia, Universitat de Barcelona (España)

    The “Blue Division” on the Screen: A preface Cold War

    05.25.06 | Permalink | Comment?

    Get the latest Flash Player to see this player.


    Sergio Alegre
    (1991 – 21 min. Catalunya)

    Centre d’Investigacions Film-Història (UB)
    Departament d’Història Contemporania
    Universitat de Barcelona

    Ficha técnica
    Muntatge: Franc D. González
    Agraiments: Dr. Peter Bucher (Bundesarchiv, Koblenz)
    Producció: Centre d’Investigacions Film-Història (UB)

    Fragments de pel·licules:
    La espera (1956) Vicente Lluch

    Share on Facebook

    Share and Enjoy:
    • Facebook
    • del.icio.us
    • Technorati
    • Meneame
    • Google Bookmarks
    • YahooMyWeb
    • BarraPunto
    • NewsVine
    • Digg
    • Reddit
    • TwitThis
    • Wikio
    • Live
    • email

  • Historia, Universitat de Barcelona (España)

    Spanish Contemporany History on TV: The Tejero’s “coup d’État” (Feb. 1981)

    05.20.06 | Permalink | Comment?

    Get the latest Flash Player to see this player.


    Josep M. Caparrós Lera. Josep Florit. Gabriel Cardona
    (1990 – 18 min. – Cataluña)

    Centre d’Investigacions Film-Història
    Departament d’Història Contemporania
    Universitat de Barcelona

    El golpe de estado del 23 de febrero normalmente denominado 23-F fue un intento fallido de golpe de estado militar contra el gobierno democrático y legítimo de España que se produjo el 23 de febrero de 1981. Con la aprobación de la Constitución Española de 1978 parecía que el franquismo quedaba atras y que la transición hacia la democracia estaba consolidada. Quedaban pero problemas muy graves para resolver: El terrorismo de ETA había matado más de un centenar de militares y policías enel último año. Los partidos de izquierdas habían salido muy bien parados a las elecciones de 1979 y los sindicatos obreros, recientemente legalizados, mostraban su fuerza. Al mismo tiempo la derecha fascista todavía mantenía mucho poder. En esta situación, el presidente de gobierno electo Adolfo Suárez dimitió sin dar explicaciones muy claras.

    El día 23 de febrero se llevaba a cabo la segunda votación para investir a Leopoldo Calvo-Sotelo, del partido UCD, como presidente del gobierno español. A las 18:20 un grupo de guardias civiles encabezados por Antonio Tejero Molina asaltaron el hemiciclo. Al grito de “Todo el mundo al suelo” y disparando tres disparos secuestraron el poder legislativo y el gobierno con la fuerza de las armas. Al mismo tiempos otros grupos de guardias civiles asaltaron diferentes emisoras de radio y televisión para impedir la información de los hechos. El capitán general de del ejército en València, Milans Bosch, hizo salir las tropas a la calle. Al enterarse de los hechos, la sociedad española fue presa del miedo. Muchos dirigentes políticos y personajes relevantes se prepararon para tener que destruir documentos y huir hacia Francia. La intervención decidida del rey de España Juan Carles I a favor del orden constitucional puso en evidencia que el golpe no podía prosperar. De todas formas, el parlamento continuaba secuestrado. La noche del día 23 fue denominada la noche de los transistores, porque mantuvo todo el mundo bien pendiente de los acontecimientos. Finalmente el 24 de febrero los secuestradores se rindieron definitivamente.

    El gobierno que formó Leopoldo Calvo-Sotelo fue muy débil y acabó con la convocatoria de elecciones generales anticipadas el año 1982. Estas elecciones fueron ganadas por el PSOE con una mayoría cómoda. El gobierno socialista de Felipe González, con Narcís Sierra como ministro de defensa, inició una reforma del ejército español. Con esta reforma se jubilaron de forma masiva y anticipadamente muchos altos cargos y se promocionaron nuevos oficiales jóvenes y leales a la Constitución. El nuevo gobierno del PSOE también inició un proceso de involución autonómica mediante la aprobación de la LOAPA que tenía como objetivo frenar la descentralización del estado Español y limitar el techo competencial de las comunidades autónomas. Antonio Tejero, Milans Bosch y el general Alfonso Armada fueron condenados a penas de prisión.

    Artículos
    Transición postfranquista a la Monarquia parlamentaria y relaciones de clase: del sencanto programado a la socialtecnocracia transnacional
    Análisis del tratamiento de los episodios de crisis en la primera pàgina de el País: del 23F al 11M
    La comunicación política en la transición
    Spain’s Transition to Democracy: A Model for Eastern Europe?
    The Process from Authoritarianism to Democracy in Spain: The Impact of the 1981 Failed Coup

    Bibliografía
    The politics of revenge fascism and the military in twentieth-century Spain

    Ficha técnica
    Montaje: Franc D. González
    Agradecimientos:
    Sergio Alegre, Carlos Barrachina, Joan Jacob.
    Universitat de Barcelona (Seminar of War, Film and Society)
    Editmedia – TV
    Viavideo – TV (Barcelona)

    Share on Facebook

    Share and Enjoy:
    • Facebook
    • del.icio.us
    • Technorati
    • Meneame
    • Google Bookmarks
    • YahooMyWeb
    • BarraPunto
    • NewsVine
    • Digg
    • Reddit
    • TwitThis
    • Wikio
    • Live
    • email

  • Historia, Universitat de Barcelona (España)

    Fred Zinnemann’s. High Noon (1952) An Anti or Pro-McCarthysm Film?

    05.12.06 | Permalink | Comment?

    Get the latest Flash Player to see this player.


    Dr. Josep M. Caparrós Lera – Sergio Alegre
    (1989 – 20 min. – Catalunya)

    Centre d’Investigacions Film-Història (UB)
    Departament d’Història Contemporania
    Universitat de Barcelona

    L’estudi del cinema és una de les millors fonts d’entendre les ideologies del nostre segle, doncs reflecteixen la mentalitat dels homes i les dones que les fan. Com estudi de la literatura i les arts, a traves de l’anàlisi cinematogràfic podem comprendre millor el nostre temps.

    El estudio del cine es una las mejores maneras de entender las ideologías de nuestro siglo, pues estas reflejan la mentalidad de los hombres y de las mujeres que las hacen. Como en el estudio de la literatura y las artes, a través del análisis cinematográfico podemos comprender mejor nuestro tiempo.

    Realització: F. Xavier Roca
    Narració en anglés: Judy O. Mayers
    Agraïments: Antoni Lladò, Albert Miret, D. Pastor-Petit, Ignacio Roca, David Williams, Fred Zinnemann, Ignacio G. Martín

    Share on Facebook

    Share and Enjoy:
    • Facebook
    • del.icio.us
    • Technorati
    • Meneame
    • Google Bookmarks
    • YahooMyWeb
    • BarraPunto
    • NewsVine
    • Digg
    • Reddit
    • TwitThis
    • Wikio
    • Live
    • email

  • Historia, Universitat de Barcelona (España)

    Feature Films in the Second Spanish Republic (1931-1939)

    05.11.06 | Permalink | Comment?

    Get the latest Flash Player to see this player.


    Dr. Josep M. Caparrós Lera – Luis Bordonaba
    (1983 – 45 min. – España)

    Centre d’Investigacions Film-Història
    Departament d’Història Contemporania
    Universitat de Barcelona

    Video tape presentado en el X Internacional IAMHIST Congress (Bolonia, Sept. 1983). Documento audiovisual que analiza el cine testimonial de la segunda República Española.

    Narración: Rodolfo Alfaro

    Share on Facebook

    Share and Enjoy:
    • Facebook
    • del.icio.us
    • Technorati
    • Meneame
    • Google Bookmarks
    • YahooMyWeb
    • BarraPunto
    • NewsVine
    • Digg
    • Reddit
    • TwitThis
    • Wikio
    • Live
    • email

  • Antropología Audiovisual, Universitat de Barcelona (España)

    Cuerpos en espera

    12.15.05 | Permalink | Comment?

    Get the latest Flash Player to see this player.


    Jordi Salinas – bitulona@yahoo.es
    (2005 – 6 min. – España)

    Departament d’Antropologia Cultural i Història d’Amèrica i Àfrica.
    Universitat de Barcelona

    La espera del otro

    Share on Facebook

    Share and Enjoy:
    • Facebook
    • del.icio.us
    • Technorati
    • Meneame
    • Google Bookmarks
    • YahooMyWeb
    • BarraPunto
    • NewsVine
    • Digg
    • Reddit
    • TwitThis
    • Wikio
    • Live
    • email

  • Antropología Audiovisual, Universitat de Barcelona (España)

    Genocidio. Preguntas sin respuestas

    09.30.05 | Permalink | Comment?

    Get the latest Flash Player to see this player.


    Isidor Fernàndez – isidor.fernandez@antropologiavisual.net
    (2005 – 20 min. – Catalunya)

    Departament d’Antropologia Cultural i Historia d’Amèrica i d’Àfrica.
    Universitat de Barcelona

    Tres entrevistas en busca de una definición del concepto de genocidio, desde tres visiones muy diferentes. Un observador de la ONU en Guatemala, una profesora de la Universidad de la Plata y un periodista de guerra nos hablan desde su experiencia del significado del acto más atroz que es capaz de destruir al ser humano.

    Este reportaje fue realizado como un ensayo para la asignatura de “Antropología del genocidio” impartida por el Dr. Joan Frigolé en el Departamento de Antropologia Cultural e Historia de América y África de la Universidad de Barcelona.

    Bibliografía

    COQUIO, C. (ed.) (1999) Parler des camps, penser les génocides. Paris, Albin Michel.
    FRIGOLE, J. (2003) Cultura y Genocidio. Barcelona. Universitat de Barcelona.
    HINTON, A. (ed.) (2002) Genocide. An Anthropological Reader. Oxford, Blackwell.
    TOTTEN, S. i alt. (ed.) (1997) Century of Genocide. Eyewitness Accounts and Critical Views. Nova York, Garland.
    TAYLOR, Ch. (1999) Sacrifice as Terror. The Rwandan Genocide of 1994. Oxford, Berg.

    Ficha técnica

    Realización: Isidor Fernàndez
    Producción: Isidor Fernàndez, Contraplano-LAD
    Voz en off: Marta Venceslao
    Edición: Meritxell Collazos
    Agradecimientos: Miguel Alós, Alexandra Hache, Leticia Muñoz, Bru Rovira

    Share on Facebook

    Share and Enjoy:
    • Facebook
    • del.icio.us
    • Technorati
    • Meneame
    • Google Bookmarks
    • YahooMyWeb
    • BarraPunto
    • NewsVine
    • Digg
    • Reddit
    • TwitThis
    • Wikio
    • Live
    • email


Antropología Visual

Antropología Visual

Archivo Antropología Audiovisual y Media

Categorías

  • Agenda
  • Akademie für Bildende Künste – Universität (Alemania)
  • Antropología Audiovisual
  • CNRS – Centre National de Recherche Social (Francia)
  • Documental
  • École des Hautes Etudes en Sciences Sociales (Francia)
  • École Nationale d'Agriculture de Meknes (Marruecos)
  • Escuela Provincial Cine-TV Rosario (Argentina)
  • Historia
  • Universidad Autónoma de Baja California (México)
  • Universidad Autónoma Metropolitana (México)
  • Universidad de Extremadura (España)
  • Universidad de Granada (España)
  • Universidad de los Andes (Colombia)
  • Universidade de São Paulo (Brasil)
  • Universitat Autónoma de Barcelona (España)
  • Universitat de Barcelona (España)
  • Universitat de Valencia (España)
  • Université Cadi Ayyad de Marrakech (Marruecos)
  • Université Paris 10 – Nanterre (Francia)
  • University of California (USA)
  • Utrecht School of the Arts (Paises Bajos)
UNESCO Archives Portal

 

Septiembre 2010
L M X J V S D
« Abr    
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930  

Antropología

  • Antropologi.info
  • Antropología social y cultural. UOC
  • Ethnographic Bureau
  • Grado Antropologia
  • Institut Català d’Antropologia

Antropología digital

  • Digital Ethnography
  • Etnovirtual
  • Medi@ciones
  • MIT Digital Anthropology

Antropología visual

  • AG Visuelle Anthropologie
  • Antropologia Arte Gitano
  • Chinese Visual Anthropology
  • Ethnographic Films
  • Ethnoscope
  • Invisible Culture
  • NAVI
  • NAyA
  • Sights
  • Société Française d’Anthropologie Visuelle
  • Taller de cine etnográfico
  • Visual Anthropology of Japan
  • Visual Anthropology Web Ring
  • VisualAnthropology.net

Archivos

  • Archivio Audiovisivo di Med Media
  • Biblioteca Digital Mundial
  • CNRS Images
  • Culturas de archivo
  • Internet Archive
  • Kansanperinteen arkisto
  • MMSH – Phonothèque

Asociaciones

  • Asociación Española de Cine Científico (ASECIC)
  • EASA
  • International Visual Sociology Association
  • Nordic Anthropological Film Association
  • Oxford Ethnographic Film Society (OEFS)
  • Société Française d’Anthropologie Visuelle
  • Society for Visual Anthropology

Audiovisual

  • CIENCIATK CSIC
  • CineHistoria.com
  • Cinema i Ciències Socials
  • Insight
  • Naranjas de Hirosima
  • Observatorio Sur
  • Ojo de agua
  • OVNI
  • Women Make Movies

Autores

  • Isidor Fernàndez
  • Josep M. Caparros Lera
  • Laboratório Cisco
  • Scott S. Robinson
  • Tarha Erena Sarmiento

Centros Antropología Visual

  • Anthropologie et cinema
  • Centre of Visual Anthropology
  • Commission on Visual Anthropology
  • Granada Centre for Visual Anthropology
  • Granada Centre for Visual Anthropology
  • The Graduate Association of Visual Anthropologists

Cine etnográfico

  • Comite di Film Ethnographique
  • Jean Rouch

Documental

  • Antropodocus
  • Blogs&docs
  • Documentary in Europe
  • Docupolis
  • Granangular
  • mirada de dos mundos
  • The D-Word
  • The New York Documentary Center

Enlaces

  • Mal de ojo TV
  • Pioner@s Internet
  • Telecentro Tlayacapan

Festivales

  • 5th Annual La Harbor International Film Festival™
  • Anûû-rû âboro
  • Aspekty Film Festival
  • Astra Film
  • Beldocs. Belgrado
  • BLIFF – Banja Luka Internacionalni Film Festival
  • CERTAMEN UNICAJA DE CINE. Bienal Internacional de Cine Científico
  • DOC en courts
  • DOCSDF: III Festival Internacional de Cine Documental
  • Espiello – Sobrarbe
  • Ethnicineca
  • Festival du Film “Pastoralismes et Grands Espaces”
  • Festival Internacional de Documentales de Brasil
  • Festival International Jean Rouch
  • Fisahara
  • Guangzhou International Documentary Film
  • Hannya
  • International Festival of Ethnological Film Belgrad
  • Margaret Mead Film & Video Festival
  • RAI International Festival 2009
  • Taiwan International Ethnographic Film Festival
  • The Documentary New Zealand Trust
  • VIFF (Vietnamese International Film Festival)
  • XVIII Muestra Nacional de Cine y Video Documental Antropológico y Social

Fotografía etnográfica

  • Ethnographic Photography
  • Oceania Ethnographica
  • Photography in Culture
  • Reflexive Frames
  • The Peoples of the World
  • Tribal Photo

Fundaciones

  • The Mwelu Foundation

Grupos de investigación

  • Cinema i Ciències Socials
  • Contraplano – LAD
  • Film-Història (UB)
  • http://www.easaonline.org/
  • Laboratorio Antropología Visual UAM

Jornadas

  • 5tas. Jornadas de Antropología Visual

Master y postgrado

  • Digital Anthropology MA
  • Diploma Internacional de Documental Creativo (Universidad del Valle)
  • Master en Antropología Visual (Universitat de Barcelona)
  • Master in Visual Anthropology (Goldsmiths University of London)
  • Master of Visual Culture Research (University of Houston)
  • Master Visual & Media Anthropology (Freie Universität Berlin)
  • Masterstudiengang Visuelle Anthropologie (Georg-August Universität)

Revistas

  • Gradhiva
  • Journal of African Media Studies
  • Revista Chilena de Antropología Visual
  • Visual Anthropology
  • Visual Anthropology Review
  • Visual Studies

Universidades

  • Ethnographic Film Unit. The Australian National University

Workshops

  • SIGTHS

Etiquetas

activismo africa agdal aislamiento anarquia argentina atlas barcelona bereber brasil bwiti carnaval chinantla colombia comercio comunidad democracia deporte desarrollo drogas escuela españa etnomusicologia fang frontera guerra civil guinea bissau huichol ibogaina ilegal inmigración lahore marruecos mercado mexico muerte musica popular niños ocupacion okupacion pakistan prision transicion urbano vivienda

Últimos comentarios

  • The Chocó chimes in « Eyes On Colombia en Los sonidos invisibles
  • Tweets that mention Antropología Visual » Blog Archive » Los sonidos invisibles -- Topsy.com en Los sonidos invisibles
  • fejocaal en Dragones urbanos
  • Rosa Isela en Dia de muertos en Santa Catarina del Monte
  • Tweets that mention Antropología Visual » Blog Archive » Dragones urbanos -- Topsy.com en Dragones urbanos

Archivos

  • Abril 2010 (1)
  • Septiembre 2009 (3)
  • Abril 2009 (1)
  • Mayo 2008 (3)
  • Abril 2008 (1)
  • Febrero 2008 (1)
  • Enero 2008 (1)
  • Noviembre 2007 (1)
  • Octubre 2007 (1)
  • Julio 2007 (3)
  • Junio 2007 (2)
  • Mayo 2007 (4)
  • Abril 2007 (1)
  • Marzo 2007 (3)
  • Enero 2007 (1)
  • Diciembre 2006 (1)
  • Noviembre 2006 (3)
  • Octubre 2006 (2)
  • Julio 2006 (1)
  • Junio 2006 (6)
  • Mayo 2006 (10)
  • Abril 2006 (2)
  • Marzo 2006 (3)
  • Enero 2006 (4)
  • Diciembre 2005 (1)
  • Octubre 2005 (2)
  • Septiembre 2005 (2)

Meta

  • Registrarse
  • Iniciar sesión
  • RSS de Entradas
  • RSS de los comentarios
  • WordPress.org
Antropología Visual

Crea tu insignia
eXTReMe Tracker
Compartir
Creative Commons License
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.
Copyleft 2005 by Antropología Visual
CSS Vlido!