The Archives
-
Antropología Audiovisual, Universidad Autónoma Metropolitana (México)
La construcción del habitar: Mano de obra
Antonio Zirión (2011 – 7 min. – México)Laboratorio de Antropología Visual
Universidad Autónoma Metropoliana – IztapalapaEtnografía audiovisual sobre albañiles y trabajadores de la construcción, que forma parte de la investigación de doctorado en Ciencias Antropológicas de Antonio Zirion, titulada “La construcción del habitar: redes interculturales en la edificación de vivienda en la ciudad de México a principios del siglo XXI”. Este análisis aborda el mundo de la construcción de la vivienda en la colonia Roma, en ciudad de México, desde el contexto de las relaciones laborales y sociales, los usos, costumbres y las visiones del mundo de los albañiles.
-
Antropología Audiovisual, Documental, Historia, Universitat de Barcelona (España)
Can Masdeu
Jorgelina Barrera (2007 – 72 min. – España)
Universitat de Barcelona. Departament d’Antropologia Cultural i Història d’Amèrica i Àfrica.Las huellas del pasado y el abandono, gradualmente se funden en espacios con otras huellas que representan el paso del tiempo recuperado, la búsqueda de sentido de la vida en comunidad y la de la tierra como puente para las relaciones humanas.
Después de cincuenta años de abandono, en diciembre de 2001, la antigua masia de Can Masdeu, es okupada y rehabilitada como vivienda y centro social rurbano.
La cotidianeidad de sus veinticuatro okupantes transcurre paralelamente con la de los vecinos del barrio, compartiendo el cultivo de la tierra y la defensa de uno de los últimos valles no urbanizados de la ladera barcelonina del Parc de Collserola.
-
Antropología Audiovisual, Universidade de São Paulo (Brasil)
Casa de cachorro
Thiago Villas Boas
(2000 – 26 min. – Brasil)Universidade de São Paulo
Asentamiento en el extrarradio de São Paulo, bajo el viaducto de CEAGESP.
Ficha técnica
Pais: Brasil
Año: 2001
Duración: 37 minutos
Investigación: Thiago Villas Boas
Dirección: Thiago Villas Boas
Producción: Maria Farkas
Fotografía y cámara: André Luiz de Luiz
Montaje: Pablo Ferreira
Sonido: Thiago Venco, Bernardo Spinelli
Edición de sonido: Marcio Miranda
Producción ejecutiva: Maria Dora Mourão
Coordinació de proyecto: Carlos Augusto Calil
Coordinación de montaje: Vãnia Debs
Assistencia de dirección: Thiago Venco -
Documental
Laboratorio 3, ocupando el vacío
01.14.08 | Permalink | 2 CommentsKinowo Media – http://www.kinowo.net/blog/
(2007 – 66 min. – España)
Este documental recoge la historia del Laboratorio y especialmente en su tercer espacio, llamado Labo 3, uno de sus espacios culturales, sociales y políticos más polémicos y activos de la ciudad de Madrid.
A lo largo de su existencia, ha establecido un espació de relaciones sociales en el barrio de Lavapies, entre jóvenes que reclaman el acceso a una vivienda digna en medio de la especulación urbanística más brutal de los últimos años en el estado español, y los vecinos de un barrio que sienten que la vida cultural vuelve a tener sentido en una ciudad donde la participación viene impuesta por modelos institucionales.
El Laboratorio ha pasado por cuatro edificios del que ha sido desalojado para volver a okupar, construyendo y reconstruyendo en el espacio real un imaginario simbólico presente en las personas que viven en Lavapies contra el despotismo inmobiliario.
-
Antropología Audiovisual, Universitat de Barcelona (España)
Quina república? Quina independència? Quina casa?
Isidor Fernàndez
(2006 – 30 min. – Catalunya)Archivo Antropología Visual y Media
Universitat de BarcelonaL’Ariadna Pi ha fet dotze anys i ha organitzat una festa de pijames a Ikea, una botiga que té de tot-de tot: llits, sofàs, lavabos, cuines i moltíssimes altres coses, la majoria, per cert, absolutament inútils, encarnant immillorablement el sistema de consum que patim, que et ven tirat el que no necessites i a preus prohibitius allò que més falta et fa. Ho ha fet perquè tenia interès en resoldre a quina república, a quina independència i a quina casa es refereix la seva publicitat. D’altra banda, va pensar que el dia ideal era un divendres 13, més que res perquè el que passa al seu voltant cada cop recorda més una pel·lícula de terror o un malson.
Com sabeu, l’Ariadna ha viscut abans d’ara. Era molt petita que va migrar del camp català a Sant Martí de Provençals, amb el proletariat; va ser gitana de soca-rel, indígena entre indígenes a la muntanya de Montjuïc al XIX; va ser portera a l’Eixample i també va arribar des de Múrcia amb els pares, que havien acudit a Barcelona per treballar a l’Exposició i les obres del Metro als anys vint. Havia anat a parar a una d’aquelles modestíssimes cases barates que encara hi ha al Bon Pastor. L’Ariadna havia estat una dona vinguda d’Andalusia, Extremadura, Galícia o Castella a mitjan anys 50 i se l’havia vist treballar amb les seves mans, aplegant xapes d’uralita i quatre totxos per fer-se una barraca al Carmel. En un altre dels seus avatars, l’Ariadna havia nascut a un d’aquells blocs de pisos que van aixecar corrents i de pressa i sense equipaments a prop de la desembocadura del Besòs. Les cases barates, les xaboles, els polígons d’habitatges…, tot allò eren solucions infames al problema de la vivenda, però d’alguna manera eren solucions.
Ara, si l’Ariadna fos una jove, una immigrant o una dona sense recursos no tindria al seu abast cap d’aquelles alternatives. Tot i que miserablement, les altres Ariadnes van tenir el que ella avui no tindria: dret a tenir una certa vida privada, intimitat, aixopluc físic i moral, lloc per a la higiene, el descans, el lleure, la sexualitat, la cuina: en una paraula, dret a tenir allò que s’anomena una llar. És per això que l’Ariadna havia decidit rebre els ministres d’habitatge que s’havien de trobar a la nostra ciutat, una reunió com sabeu suspesa per la por infinita que els feia que s’hi produïssin allò que ells en diuen “aldarulls”, sinó que en plena campanya electoral –és a dir, de la seva orgia de mentides– es parlés alt i clar de problemes que afecten greument les persones, com el de l’habitatge.
Ha estat una festa magnífica. Ens hem divertit i hem estat una estona fins i tot feliços, sense permís. Però és una pena que finalment no hagin acudit tots aquells ministres que l’Ariadna havia convidat a la seva guerra de coixins. A ella li hagués agradat infinitament retreure’ls a la cara la seva inoperància total amb vista a garantir el que proclamen que és una necessitat i un dret bàsics, però que ha acabat esdevenint una indústria i un negoci acles mans d’especuladors no del sòl, sinó d’una vida privada cada cop més privada de ser vida.
-
Documental
Vides de Gràcia
Ateneu Rosa de Foc – videsdegracia@moviments.net
http://www.moviments.net/rosadefoc/rosadefoc/
(2005 – 24 min. – Catalunya)Vides de Gràcia és un documental realitzat als carrers i places de Gràcia on gent del barri ha volgut donar testimoni de la seva situació personal, en referència a les dificultats creixents del dia a dia, a nivell de vivenda, treball, vida afectiva, relacions socials, manca de serveis públics… Segur que no reflecteix totes les problemàtiques del barri, però vol ser una invitació a la reflexió i a l’acció vers els temes que surten en el vídeo i d’altres que puguin aportar i denunciar la gent.
Aquest document està emmarcat dins d’un projecte més ampli que intenta denunciar per construir alternatives a la precarietat (en sentit ample) en el barri: especulació i mobbing immobiliari, precarietat laboral, solitud i marginalitat d’alguna gent gran, situació difícil d’immigrants amb o sense regulació… i en definitiva les situacions que ens afecten quotidianament als veïns i veïnes, fruit d’un sistema que ens escanya cada dia més.
Els objectius d’aquest documental són:
- Visualitzar diverses situacions de precarietat real al nostre barri, de veïns i veïnes que patim problemàtiques comunes o semblants i en les que ens hi podem sentir reflectides moltes de les persones que vivim a Gràcia i arreu.
- Poder debatre conjuntament entre tots i totes quines són les causes d’aquesta precarització de les nostres vides i quines conseqüències té això en l’àmbit individual i col·lectiu.
- Buscar i proposar quines actuacions i solucions podem construir col·lectivament, com ciutadans crítics que volem ser protagonistes de les nostres vides.
Antropología Visual
Archivo Antropología Audiovisual y Media
Comentarios recientes